Tinguem tots uns sants dies d’esperança, record i pregària per aquells estimats que ja no són entre nosaltres i que ens esperen en el cel de la resurrecció

La cançó 'We Pray', de Coldplay, apel·la al desig fonamental de l’ésser humà, el qual, per damunt de tot, sap que hi ha una veritat que supera la misèria i la injustícia d’aquest món. La pregària, a fi de comptes, no deixa de ser un sospir adreçat a l’únic que pot inspirar la nostra acció més humana i humanitzadora d’una existència cruel

Potser sí que allò que no et mata, et fa més fort, però la sensibilitat ens converteix en persones; per això,  enlloc de voler superar aquesta vulnerabilitat, cal reconèixer-la, acollir-la, acompanyar-la...

Hi ha una relació ben directa entre el que explica la Bíblia i la pròpia experiència d’aquells que comencen a explicar històries, per entendre d’on venen, cap on van i quin és el sentit de la vida

Hauria de ser prioritari plantejar l’educació sexual des d’un punt de vista integral, que partís del seu sentit en el servei de l’amor, de la fidelitat, de la castedat i de la formació de la família. Del contrari, les relacions que s’estableixen es carreguen amb una amenaça explosiva que, tard o d’hora, es cobrarà les seves víctimes

Adam i Eva. David i Goliat. Jesús i els fariseus. Els fets de les parelles més famoses i divertides de la narració rosa bíblica gaudeixen, al més segur, d’una bona explicació científica. La gent d’aquell temps potser no podien arribar al fons de la qüestió amb les eines de què disposaven, però modernament es poden plantejar algunes hipòtesis. Vegem-les

La regla d’or de la fe cristiana mana la pràctica de l’amor a Déu, que es confirma en l’amor als demés, a partir d’una autoestima més que suficient. (…) No s’ha de perdre de vista que un dels consells més importants de Jesús fou que fa més feliç donar que rebre (Ac 20, 35) que aboca a l’atenció envers les persones del voltant.

Davant de la fatalitat expressada per la narració de la guerra de Troia, on s’aboca el costat més obscur dels humans i dels déus, creats a imatge humana, cal contraposar-hi precisament la història bíblica, carregada d’optimisme: "Déu veié que tot era molt bo" (Gn 1, 31), que és salvable, bonic i agradable. Si quelcom ho espatlla, seran les males decisions

Després de la caiguda en la desobediència divina, Déu expulsa la humanitat d’aquell paradís terrenal i "posà a l’orient de l’Edèn els querubins amb la flama de l’espasa fulgurant per a guardar el camí de l’arbre de la vida" (Gn 3, 24 ). Un cop més, les imatges bíbliques serveixen per indicar l’estat natural de l’ésser humà en la contínua recerca de la felicitat invencible

La Bíblia no és un llibre de ciència, però sí que trasllu la ciència de la humanitat antiga, fins allà on havia pogut arribar. Per una col·lecció irrepetible com la que representa l’obra bíblica, continua sent impressionant la manera com moltes de les intuïcions d’aquella gent sense aparells sofisticats arribava a endevinar el funcionament de la vida, la gent i el cosmos