Som a l’època del transhumanisme, on les amenaces de la fam, de la guerra i de la malaltia es veuen més que mai superables amb la victòria de la ciència i de la tècnica. Els mateixos arguments ajuden a desenvolupar el conflicte armat sense fi: a major amenaça, més despesa i inversió per anul·lar la capacitat de destrucció de l’enemic; amb una despesa infinita de material, recursos i persones  

Em va saber greu que, una vegada més, el català brillava per la seva absència en les trobades internacionals. Sols en la missa dels espanyols va tenir una breu aparició amb una de les pregàries. Fins i tot en la samarreta blava oferta per la Conferència Episcopal Espanyola hi apareixien sols el lema de la JMJ en portuguès: "Ha pressa no ar! – Hi ha pressa en l’aire" i la inscripció mixta "Olà Portugal. Somos los vecinos de al lado"… Per quan l’Església tindrà present les llengües minoritzades de l’Estat espanyol?

Cal reconèixer com cap paraula, cap fotografia, ni reportatge podrà expressar la infinita quantitat d’experiències positives que significa la JMJ per una quantitat tan gran de joves que ja han tornat a viure la seva vida quotidiana amb una càrrega emocional col·lectiva inoblidable, al crit papal: "Ànims, aixequeu-vos, hi ha pressa, no tingueu por!"

Es miri com es vulgui, totes les cultures, mentalitats i religions, fins i tot el nihilisme o el posthumanisme, guarden un concepte profund sobre el ser persona. Com diu l’amic Lluís Illa (1967), "pel que fa a l’antropologia cristiana: busqui, compari i si troba res millor, compri-ho!". Potser perquè cap altra no defensa una idea més alta del ser persona.

En què consisteix ser persona, ha estat una pregunta que arrossega la història de la humanitat des de bell antuvi. Fins i tot el cristianisme actual planteja un debat mai no resolt sobre què significa ser humà (Sl 8). Semblaria que davant la revelació bíblica no quedarien gaire arguments… però l’Església Catòlica necessita posar-se al dia

El papa Francesc ha donat a conèixer una carta sobre un dels pensadors més brillants i sempre suggeridors com és Blaise Pascal (+1662), qui es va moure en aquells ambients jansenistes, pertanyent al moviment dels espirituals de Port Royal a París. Ell, que va ser antijesuïta i fins a quin punt impulsor d’un esperit liberal, deslligat de la jerarquia i fins del sant pare, en canvi ha estat reivindicat per un papa jesuïta, qui n’ha escrit una bella carta, de tan sols deu llegidores pàgines. Malgrat no ser declarat sant per l’Església, perquè Pascal no acceptava els sagraments, sentint-se indigne, pecador i presumiblement condemnat, el Papa ens aconsella que el tornem a llegir

Ara que ja tenim la calor al damunt, les cames ens duen a la muntanya i, d’entre els senders altament recomanables de la nostra geografia, sobresurt el "Camí dels Bons Homes": una ruta que pren el seu inici al santuari berguedà de la Mare de Déu de Queralt, amb els lampadaris d’ofrenes més moderns que he vist mai enlloc.

L’educació en l’amor esdevé necessària, certament (Lc 10, 27). Tornem a parlar d’amor entre els pares, els avis, els amics, els promesos. No al desig desenfrenat sense cap repressió, sinó en un bon equilibri entre voluntat personal i la llibertat dels demés, que comença on acaba la meva

A Ripoll (Girona), que ha pres una mala fama des dels atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona, ha guanyat les eleccions una regidora d’Aliança Catalana amb missatges extrems. L’engany es troba en voler trobar respostes simples a preguntes complexes, com ara perquè els ripollesos tenen la sensació que hi ha massa immigrants. Però alguna cosa important falla en les perspectives econòmiques i culturals a les que cal posar remei d’alguna manera. Del contrari, la fractura social s’eixamplarà sense aturador

Mentre som en aquest món, les persones ens trobem en camí, en un viatge constant. (…) En aquesta tasca, no tan sols sabem què hem de fer sinó que el Déu veritable, el que desvetllem de la seva migdiada, envia la seva ajuda, la seva gràcia, perquè tot aquell que ho demani, s’apropi al bé i pugui viure en la llibertat, la felicitat i la pau. El repte es trobarà en esdevenir persona, enmig d’un món que ho continua de menester!