La tercera edició del nou missal romà, comuna a tot l’orb catòlic, va arribar a les parròquies el Nadal passat. Ja feia massa temps que aquests grans volums, que es passen la vida sobre l’altar, aguantaven espellifats, descobertats, bruts i amb severes dificultats per a poder passar les seves pàgines. Calia una nova edició, que els nostres bisbes van posar en circulació. En aquest capítol, els catalans no podem quedar-nos enrere, arribés a bon port o, si més no, a un port suficientment digne. I diré per què

Si bé la seva historicitat és discutida, no la seva veritat, i encara que se’l va carregar de llegendes creades a partir de la matriu del personatge, sant Jordi va ser un gran màrtir. Avui demanem a aquest sant, ben popular des de l’Edat Mitja, la perseverança en la fe, en la recerca del bé i de la veritat

La maternitat subrogada de l’Ana Obregón potser ens dona una oportunitat de madurar tots plegats com a societat: adopcions, maternitat subrogada, avortaments, immigració, fecundacions in vitro. On és el criteri? És el poder? Tant tinc tant valc i puc manipular persones, dones i infants? ¿O bé es troba en alguna cosa indeterminada, una dignitat inesborrable i inalienable, que reconeixem en tot ésser humà, que ens crida a adonar-nos que l’altre és persona, que sol·licita el meu respecte, el meu afecte, la meva devoció i el meu amor?

Martha Nussbaum, l’autora del "només sí és sí", explica que resulta molt difícil defensar un consentiment en l’àmbit del privat, que la justícia valora sobretot els fets i que les paraules, a fi de comptes, se les enduu el vent sense remei (...). En temps quaresmal, ajudarà poder endinsar-se en el propi purgatori i viure de forma sana

Arriba un moment en la vida de l’infant que va perdent aquell encant de petit, quan comença a experimentar amb l’edat adulta, però que encara continua sent un nen. En el seu interior, arrenca el bull de les sensacions, els sentiments, les experiències i les hormones que, amb el seu riu accelerat acaben transformant aquell jove. És el temps de l’adolescència, que si bé els pares el patiu, molt més ho fan els fills

Raimon Panikkar altre cop, per descobrir, per tornar, per repassar-lo i deixar-nos seduir pel seu pensament sense hipoteques i ajudar-nos a contemplar, de la immediatesa, més enllà.

Es tripliquen els intents de suïcidis entre les adolescents, ens deien les males notícies de finals del 2022. (…) Dos de cada deu alumnes reconeixen que en algun moment han pensat que es volien morir i un de cada deu admet que s’autolesiona amb freqüència, perquè el dolor físic és més suportable, àdhuc més plaent, que no pas el sofriment anímic o espiritual. Com hauríem de respondre?

L’única alternativa aparent resulta molt senzilla: o bé o l’extinció massiva o bé una reinvenció radical del món de després de l’apocalipsi, que passa i ja ha passat. Cal apostar per un curs diferent del temps i de les decisions humanes que no meni a la negació ni a l’autodestrucció, perquè una història alternativa i més viable esdevingui autèntica.

Jo soc jo i estic bé. I com a colofó, voldré tenir sempre present que Déu m’estima i no deixarà que em passi res de mal (Lc 12, 7). Bon any nou!

I si fos veritat que, contra tot pronòstic, Jesús hagués nascut veritablement a Betlem? La seva història és tan bonica, alhora tan inversemblant, que ha de ser veritat. Tan sols vivint-la serà possible que ens canviï la vida.