Coldplay ens sorprenia aquest estiu amb una cançó d’alegria espiritual titulada “We pray – nosaltres preguem”, reflectint aquesta necessitat i profunda pulsió antropològica que pràcticament tothom experimenta, com és dirigir-se a un ésser o força superior a si mateix, per demanar superar les dificultats de la vida, per superar-se a si mateix, per comprendre’s i acceptar-se un tal com és, per poder perdonar els demés i perdonar-se a si mateix, perdó sense el qual no és possible una vida feliç, equilibrada i plena.
- WHATSAPP: Sigue nuestro canal para recibir gratis la mejor información
- Regístrate en el boletín gratuito y recibe un avance de los contenidos
Jesús havia dit que tan sols és possible estimar de veritat, i alhora progressar en la vida de l’amor, si un estima Déu, els altres i a si mateix en un perfecte equilibri (Lc 10, 27). Crec que Coldplay reuneix aquí aquest principi en una bona composició, defugint el sincretisme, el panteisme i molt més deixant fora l’ateisme o el nihilisme. Entenc que es podria plantejar com un bon inici de pregària interreligiosa, a fi de fer realitat el trobar-se junts per a pregar, com canten aquelles darreres estrofes:
Parlar una llengua honesta
“Preguem pels que van separar els mars, oh, sí! Pels que persegueixen els seus somnis, oh, sí! Pels que enderroquen portes, oh, sí! I ens han permès passar amb les claus, oh, sí! Pregueu perquè parlem amb una llengua honesta. I que entenguem com ser modestos. Ella prega quan es veu al mirall i hi troba una reina, una deessa.
De genolls prego, mentre dormo i em desperto. Perquè dins del meu cap hi ha un lloc aterridor. Mantinguem una cara somrient només per la seva gràcia Perquè l’amor és més del que puc suportar, ei!
Inspirada en una lletra persa
En la tornada que es va repetint al llarg de la cançó, crida l’atenció l’expressió del “Cantarem Baraié”, la qual al seu torn crida a una altra lletra, aquesta d’origen oriental, iraniana. Perquè, en efecte, la temàtica de Coldplay resta molt inspirada en una altra lletra en farsi persa “Baraié – Per (tal cosa o tal altra)” escrita i interpretada pel cantautor iranià Shervin Hajipour (1997), de tipus encara més reivindicatiu social.
Va sorgir després de la mort de la jove també iraniana Mahsa Amini, a les mans de la policia moral d’Iran el 2022, a causa de no portar ben posat el vel femení islàmic; un episodi molt recordat per les xarxes socials i els informatius d’aquella època postpandèmica. La lletra vindria a reclamar una més gran llibertat de les persones en una societat tan encorsetada pel govern teocràtic, que un té la impressió que viu en una economia de comandament i que es força a ser salvat en un camí d’obligat compliment duent al paradís, on continuen manant els poderosos.
L’anhel d’una vida normal
Una traducció lliure de la lletra, diria així: “Baraié, per un ball al carreró. Per trencar el tabú dels petons en públic. Per les nostres germanes, les meves i les vostres. Per un canvi en la ment dels fanàtics. Per la vergonya dels pares amb les butxaques buides. Per l’anhel d’una vida normal. Pels somnis dels nens del contenidor. Per aquesta economia de comandament. Per aquest aire contaminat. Per als arbres emblemàtics del Teheran moribund. Pel Pirouz, el guepard persa, a punt d’extingir-se.
Pels gossos de carrer injustament prohibits. Per aquestes llàgrimes sense parar. Per la pèrdua dels passatgers abatuts. Per les cares que ja no somriuen. Per als escolars, pel futur.
Per aquest camí obligat al paradís. Per les ments belles empresonades. Pels nens refugiats afganesos abandonats. Per aquesta llista que segueix i segueix.
Revolta dels joves el 2022
Per aquests càntics hostils sense sentit. Per les ruïnes de les cases ensorrades. Per sentir tranquil·litat. Per a la sortida del sol després de llargues nits. Pels tranquil·litzants i l’insomni. Per l’home, la pàtria i la prosperitat. Per la noia que desitjava ser nen. Per la dona, la vida i la llibertat”. Essent aquest darrer Baraié el lema de la revolta dels joves el 2022.
Coldplay reprèn aquí el testimoni de les reivindicacions perses de modernitat i llibertat, recordant que si bé l’impuls religiós i espiritual es troba en el fons del cor humà, en canvi aquest camí no es pot imposar, sinó que cal enfocar-lo i seguir-lo amb l’adhesió voluntària i lliure. Tan sols aleshores la pràctica religiosa pot esdevenir oxigenant, alliberadora i feliç.
