A la Bíblia trobaríem el positiu i el negatiu de la mateixa afirmació, segons interessés al lector o a l’intèrpret dels mateixos textos. Amb l’exegesi solem dir que un text fora del seu context tan sols es converteix en un pretext per a pixar fora de test, amb perdó! A l’hora d’interpretar un text, gairebé mai no podem preguntar a l’autor el seu sentit, però certament que hi ha lectures més apropiades que d’altres o, fins i tot, a diferents nivells, com ara el literal, el narratiu, l’històric, l’existencial o l’al·legòric. Mai s’haurà de perdre de vista que, en l’hermenèutica, es trasllada bona part de l’esperit de l’hermeneuta; que el color depèn del vidre de les ulleres amb el que s’observa la realitat. Per aquest biaix podríem procedir pràcticament fins a l’infinit i més enllà.
- WHATSAPP: Sigue nuestro canal para recibir gratis la mejor información
- PODCAST: Belleza trascendente entre rejas
- Regístrate en el boletín gratuito y recibe un avance de los contenidos
Per exemple, la Bíblia observa que les estrelles no es creen de la mateixa manera, ni que tampoc tenen la mateixa brillantor ni magnitud. Ho diu l’apòstol Pau, al segle I d.C.: “La resplendor del sol és diferent de la resplendor de la lluna i diferent de la dels estels, ja que cap estel no resplendeix igual que l’altre” (1 Co 15, 41).
De la mateixa manera, l’humà de l’antiguitat té per cert que els astres no són eterns, que es dona una formació i una destrucció constant en el cosmos. Escriu l’evangelista Mateu 24, 35 una sentència de Jesús: “El cel i la terra passaran però les meves paraules no passaran!”. En tot cas, es compleix el principi de la conservació de l’energia. És a dir, que l’energia no es crea ni es destrueix, tan sols es transforma. Si aquesta és la veritat, aleshores vol dir que d’algun lloc ha sorgit tot el que existeix. Del no-res tan sols en pot sortir no-res.
Del Bigbang a Hawking
En realitat, la narració de la teoria del Bigbang la va posar a l’abast el sacerdot catòlic i canonge de Malines, el doctor en física Georges Lemaître (+1966). A qui Einstein li va dedicar la següent lloança: “Ja està bé que sigui un capellà qui inventi la teoria de l’origen de l’univers!”.
Stephen Hawking (+2018), per continuar amb els físics famosos, es va referir a la no necessitat que Déu donés corda a l’univers per funcionar. “No necessito un déu per a això!”. Nosaltres tampoc, per aquest motiu explica la carta als Hebreus: “Tot l’univers va ser creat per la paraula divina. Per tant, allò que veiem prové d’allò que no és visible” (He 11,3).
No es tracta d’impulsar el concordisme, per fer lligar els descobriments científics moderns amb el que trasllada la ciència de l’antiguitat, que traspua en els textos bíblics, sinó que ben bé es pot descobrir cada intuïció present en el pensament de la humanitat antiga. Shakespeare (+1616) posa en boca de Hamlet l’admiració pel que resta per descobrir: “Hi ha més coses al cel i a la terra que la teva filosofia hagi pogut somiar, estimat Horaci”.
Invisible als ulls
En realitat, com intentarà apuntar ‘El petit príncep’ de Saint-Exupéry (+1944): “Allò més important roman invisible als ulls“: l’amor, l’amistat, la bondat, la veritat, la bellesa són eterns, indestructibles i omplen de veritat la vida. En l’àmbit de la física, els protons, neutrons o electrons, que formen la matèria, en canvi resten sempre invisibles a simple vista.
Per exemple, per la humanitat antiga, que vivia molt lluny del mar, sospesava que els fonaments de la terra s’hi assentaven i que, d’alguna manera insospitada, els continents i la terra ferma havien sorgit a l’enretirar-se el mar. El salm 104, 6 atribueix al creador que “assentares la terra sobre uns fonaments, incommovible per segles i segles. La vas cobrir amb el mantell dels oceans, les aigües sepultaven les muntanyes”.
Josuè contra els amorreus
Però sens dubte, el fenomen que més tinta ha fet vessar fou que el Sol va deixar de moure’s enmig d’una batalla dirigida per Josuè contra els amorreus. Segurament perquè va tenir lloc un eclipsi, el 30 d’octubre del 1207 a.C. Diu així el text bíblic: “El dia que el Senyor va fer caure els amorreus davant els israelites, Josuè s’adreçà al Senyor i, en presència del poble, va cridar: “Sol, detura’t a Gabaon! I tu, lluna, a la vall d’Aialon!” (Js 10, 12) .
Per cert, aquest passatge fou el que va causar la controvèrsia contra Galileu, perquè es pretenia que era el Sol que es movia i no la Terra; un error que avui ningú no discuteix, però que va provocar molts maldecaps a la societat i a l’Església, precisament per no permetre l’autonomia de les ciències experimentals davant de la revelació bíblica. Aquesta es pretén infal·lible, però no en qüestions científiques, sinó en les que versen sobre la fe i els costums.
La Bíblia no és un llibre de ciència, però sí que trasllu la ciència de la humanitat antiga, fins allà on havia pogut arribar. Per una col·lecció irrepetible com la que representa l’obra bíblica, continua sent impressionant la manera com moltes de les intuïcions d’aquella gent sense aparells sofisticats arribava a endevinar el funcionament de la vida, la gent i el cosmos.
