L’ofici més vell del món, tal i com ho diu l’Escriptura. Tot just a la primera pàgina de la Bíblia, Déu busca uns jardiners per a la seva creació: “Va posar la humanitat al jardí de l’Edén perquè el conreés i el guardés” (Gn 2, 15) i li digué: “Omple la terra i domina-la” (Gn 1, 28).
- WHATSAPP: Sigue nuestro canal para recibir gratis la mejor información
- PODCAST: Jo Bailey Wells, la obispa anglicana que asesora al C-9 de Francisco
- Regístrate en el boletín gratuito y recibe un avance de los contenidos
L’ésser humà pren alguna cosa profunda i autèntica en la semblança divina (Gn 2, 7) es troba destinat a dominar la terra, amb la responsabilitat de defensar la bondat que el creador mateix ha reconegut en cada ésser que creava, perquè tot el que ha sortit de les seves mans és bo o molt bo, segons el Gènesi (Gn 1, 31).
La pagesia catalana col·lapse la Av. Diagonal de Barcelona amb les seves reivindicacions
El mal provindrà de la llibertat mal emprada, que donarà tota mena de sofriments, injustícies, abusos, guerres i destrucció (Gn 3). Déu no ho vol, però hi ha qui malda amb totes les seves energies perquè el món s’encamini a l’autodestrucció, més que no pas al foment de la vida. No hi ha Déu, en el cor dels que provoquen el sofriment i la mort.
Reivindicacions de la pagesia
Aquests dies hem estat testimonis de les reivindicacions del món de la pagesia, els que cuiden de més a prop la natura, l’ecologia, la casa comuna; el sector de l’activitat que procura que hi hagi pa per a tothom (Gn 1,29; 3,19).
Ens somouen les entranyes les queixes dels que treballen de sol a sol, que es veuen sotmesos a servituds creades per un sobreabundància de tràmits i que es mantenen amb l’ai al cor per si els seus productes no són pagats a un preu just i suficient perquè agricultors i ramaders tinguin una vida digna, ells i les seves famílies; perquè els de casa seva puguin estudiar el que desitgin o continuar amb les explotacions i empreses creades generacions enrere. Quina mena país és aquell que no té en compte els propis fonaments, que no cuida la seva gent, sobretot la que cuida el paisatge, desembarassa l’emboscada i extreu l’aliment de la terra, convertint-la en pa, carn, llet i vi?
Jesús, un bon pagès
Jesús mateix era un bon pagès, com demostra sovint amb les seves paràboles: la del sembrador, la del gra de blat, la de la mostassa, l’arbre i els seus fruits, la dels ocells, la previsió del temps que un ha de poder endevinar; el llevat amagat enmig de la farina; el blat i el jull. Fins i tot quan alimenta la multitud amb cinc pans i dos peixos està dient que hi ha suficients aliments per a tothom i que la humanitat té la capacitat de treball i de transformació, de procurar els béns que es necessiten, que encara en sobraran a gratcient. Paràboles i passatges que es poden trobar en l’Evangeli de Mateu, el primer en ordre del Nou Testament.
A mi m’agrada remarcar que sovint, Jesús, en parlar de Déu, diu que és un pagès. Ho diu amb el mot grec ‘ge-argos’, amb què s’ha escrit l’evangeli. Literalment es traduiria per un “treballador-‘argos’ , de la terra-‘ge'”. En realitat, el meu patró, sant Jordi no deixa de ser un nom grec que significa precisament pagès. Si canviem la a per la o, s’entén millor: ‘Ge-orgos’!
El cep veritable
Diu Jesús: “Jo soc el cep veritable i el meu pare és el pagès que se’n cuida, el rega i l’esporga” (Jn 15, 1), en una famosa al·legoria on afirma que la vida de Déu desitja córrer per les venes dels seus fills i filles, de tota la humanitat sense excepció, perquè la plenitud, la felicitat i l’eternitat pertanyi a tothom qui ho desitgi.
El Gènesi explica com, després del diluvi, catàstrofe que parla tant del canvi climàtic, Noè fou el primer pagès-‘geargos’ que plantà una vinya (Gn 9, 20), indicant que començava la vida sedentària amb l’elaboració del vi, fruit de la terra, que alegra el cor humà. El cristianisme s’inspira en una persona que, el primer que feu, fou convertir l’aigua en vi a les noces de Canà (Jn 2). Algú que es dedica a allargar la festa, aposta per l’alegria i la felicitat de la gent. Ara bé, ja sabem que totes les masses piquen!
Gent pacient del camp
En un altre moment, és l’apòstol Jaume qui apel·la a l’exemple de la paciència de la gent del camp, que espera que plogui tard o d’hora, diu: “Tingueu paciència, germans, fins que vingui el Senyor. Mireu com el pagès espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència fins que han arribat les pluges de tardor i de primavera” (Jm 5, 7).
Per cert, què espera el Govern de la Generalitat per demanar al cardenal de Catalunya que l’Església faci pregàries per la pluja? Déu vol regalar els seus dons, però se li ha de demanar educadament. El contraexemple és el de Caín, pagès, i Abel, el pastor (Gn 3). Ja sabem com va acabar la història, perquè no es van oferir les primícies de la terra, com era degut. “El sembrador generós obtindrà una collita generosa” (2 Co 9, 6i) la inversa també, conclou sant Pau.
Revisquem les nostres arrels pageses. Cuidem la terra i els qui s’hi guanyen la vida. Aleshores viurem en un país més just, acollidor i bell, tal com Déu vol.
